Sincronia

La sincronia és la coincidència casual de dos o més successos que per a l'individu que els experimenta estan relacionats significativament però sense que pugui connectar-los mitjançant una causa i un efecte. Per exemple una persona explica que ha somiat amb un escarabat d'or i en aquell moment veu un escarabat al costat del peu. O pensar a trucar un vell amic amb qui fa temps que hom ha perdut contacte i que en aquell moment truqui l'amic.

Difereix de la mera coincidència pel fet que la sincronicitat implica no només una circumstància favorable, sinó també un patró subjacent expressat a través de successos o relacions significatius. Els successos o esdeveniments haurien de seguir un patró subjacent per satisfer totalment la definició de sincronia desenvolupada pel psicòleg suís Carl Jung.

Carl Jung va encunyar la paraula per a descriure el que ell va anomenar "coincidència temporal de fenòmens no relacionats causalment". Jung també s'hi va referir com un "principi de connexió acausal", (és a dir, un patró de connexió que no pot ésser explicat directament per la causalitat), "coincidència significativa" i "paral·lelisme acausal". Jung va introduir el concepte el 1952 al seu assaig Synchronicity — An Acausal Connecting Principle, tot i que havia treballat en el concepte durant prop de 30 anys.

Jung va considerar aquest principi comprès als seus conceptes d'arquetips i inconsciència col·lectiva,[1] donat que descrivia una dinàmica governant subjacent a tota l'experiència i història humanes - social, emocional, psicològica i espiritual.

Jung creia que moltes experiències percebudes com a coincidències no estaven subjectes a l'atzar, sinó que suggerien una manifestació de fets o circumstàncies que reflectien aquesta dinàmica governant.[2]

Una de les cites preferides de Jung sobre la Sincronicitat prové de Through the Looking-Glass de Lewis Carroll, en què la Reina Blanca diu a Alícia: "És una mena de memòria pobra que només funciona cap enrere".[3]

Els successos que a primera vista semblen ser coincidents però que més tard es comprova que estan causalment relacionats s'anomenen incoicidents.

  1. Jung va definir la inconsciència col·lectiva com quelcom equiparable als instints a la seva obra Archetypes and the Collective Unconscious.
  2. A les últimes pàgines de les conclusions de la seva obra Synchronicity, Jung afirma que no totes les coincidències són significatives i explica les causes creadores d'aquest fenomen.
  3. Through the Looking-Glass, de Lewis Carroll, Cap. 5, Aigua i llana.

    'És una confitura molt bona,' va dir la Reina.

    'Bé, de totes maneres no en vull A-VUI.'
    'No en podries tenir si en VULGUESSIS,' digué la Reina. 'La norma és, confitura de-mà i confitura ahir--però mai confitura a-vuí.'
    'Algun dia HAURÀ de ser "confitura a-vui,"' replicà Alícia.
    'No, no pot ser,' digué la Reina. 'És confitura qualsevol ALTRE dia: a-vui no es cap ALTRE dia, ja ho saps.'
    'No t'entenc,' digué Alícia. 'És terriblement confús!'
    'Aquest és l'efecte de viure cap enrere,' digué la Reina amablement: 'sempre et mareges una mica al principi--'
    'Viure cap enrere!' repetí Alícia totalment astorada. 'Mai havia sentit tal cosa!'
    '--però té un gran avantatge, la memòria funciona en tots dos sentits.'
    'Estic segur de què la MEVA només funciona en un,' remarcà Alícia, 'No puc recordar les coses abans que passin.'

    'És una tipus de memòria insuficient que només funciona cap enrere,' remarcà la Reina.


© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search